Tiempo de Otoño...
Tiempo de calabazas, de boniatos, de castañas.
Tiempo de recogimiento, de plegar las alas.
Tiempo de comienzos. . .
Tiempo de tormentas, de rebuscar en el armario, para encontrar justo esa rebeca que necesitamos ahora, porque no hace frío para otra.
Me gusta el Otoño, va en mi naturaleza, quizá porque nací recién inaugurada la estación otoñal, y me gustan los comienzos.
Me gusta la vuelta a la rutina, el hacer mas vida de casa.
Me gustan las tarde otoñales, grises, empezando a refrescar, el buscar abrigo en una cafetería para tomar un te calentito.
Me gusta salir a andar por las mañanas cuando todavía es de noche, y ver como aclara el día cuando regreso.
Passejava de
la mà del meu pare per la Plaça de Baix, feia fred. La meua mare se li había
oblidat posar-me els guants. De sobte, un olor inconfusible, una fumera de
calor ens portava drets fins al arc del Ajuntament. Allí “arrebujada” entre mil
toquilles i les cames al abrig del braser, estaba la Castanyera.
Al refugi
del arc, feien cua parelles de novios, pares amb els seus fills, persones
solitàries,… tot el mon volia comprar un cartutx de castanyes, cartutxos fets
de el “periodico INFORMACIÓN”.
Aquestes
castanyes ens escalfaven les mans, ens feien gaudir amb el seu sabor, sabor a hivern,
preludi dels Nadals.
Mai ninguna
castanya l’he trobada igual de bona com les
de la Castayera del arc del Ajuntament.
Quan acabava
el cartutx sempre deia: Papa, jo de velleta vull ser Castanyera
Micro relato que escribí para el periódico Información
Micro relato que escribí para el periódico Información
Esta entrada me encanta!! Es mi favorita!! Estás hecha una artista, amiga!!
ResponderEliminarEsta entrada me encanta!! Es mi favorita!! Estás hecha una artista, amiga!!
ResponderEliminarTambién es mi favorita !!
ResponderEliminarTambién es mi favorita !!
ResponderEliminar