*

Luz del alma, luz divina, "Faro", antorcha,estrella, sol... un hombre a tientas camina; lleva a la espalda un farol.
Antonio Machado

sábado, 3 de octubre de 2015

TIEMPO DE OTOÑO

   Tiempo de Otoño...

Tiempo de calabazas, de boniatos, de castañas.
Tiempo de recogimiento, de plegar las alas.
Tiempo de comienzos. . . 
Tiempo de tormentas, de rebuscar en el armario, para encontrar justo esa rebeca que necesitamos ahora, porque no hace frío para otra.
Me gusta el Otoño, va en mi naturaleza, quizá porque nací recién inaugurada la estación otoñal, y me gustan los comienzos.
Me gusta la vuelta a la rutina, el hacer mas vida de casa.
Me gustan las tarde otoñales, grises, empezando a refrescar, el buscar abrigo en una cafetería para tomar un te calentito.
Me gusta salir a andar por las mañanas cuando todavía es de noche, y ver como aclara el día cuando regreso.

                    Resultado de imagen de castanyera




Passejava de la mà del meu pare per la Plaça de Baix, feia fred. La meua mare se li había oblidat posar-me els guants. De sobte, un olor inconfusible, una fumera de calor ens portava drets fins al arc del Ajuntament. Allí “arrebujada” entre mil toquilles i les cames al abrig del braser, estaba la Castanyera.
Al refugi del arc, feien cua parelles de novios, pares amb els seus fills, persones solitàries,… tot el mon volia comprar un cartutx de castanyes, cartutxos fets de el “periodico INFORMACIÓN”.
Aquestes castanyes ens escalfaven les mans, ens feien gaudir amb el seu sabor, sabor a hivern, preludi dels Nadals.
Mai ninguna castanya l’he  trobada igual de bona com les de la Castayera del arc del Ajuntament.
Quan acabava el cartutx sempre deia: Papa, jo de velleta vull ser Castanyera


              Micro relato que escribí para el periódico Información

         

4 comentarios: