Adaptación de una canción de Manel, que mi hija Alba le dedica a su perro Tilo
Cuan siga major recordaré els teus pasets trotant i fen sorollet al parquet. I cóm em feies saber si anaves o venies.
Intentare recordar que molt sovint et feies una boleta a terra, i que mentre jo estava distraguda amb les meves coses, la boleta anava canviant de posició en la habitació, segons el meu moviment inconscient.
Com de vegades pareixia que somreies d'orella a orella, pero, simplement obries la boca. I jo, per imitació, o per pura felicitat, sonreia al veure't.
Com en miraves quan no et mirava, i feies cara de "disimulo" quan de sobte et mirava.
I serà difícil recordar les teves olors i els teus sorolls.
Pero quan siga velleta, seguire pasejant pels parcs, igual.
Caminare lenta i m'asseuré, a vegades, als bancs.
Paset a paset, recordare els teus gestos canins
i en podran veure somriure una mica per sota del nas.
Intentare recordar també, que a voltes tremoles i no sé perqué.
Recordaré que vas ser el meu guardià, el que avisa als veïns que está a la casa, i que está per protegirla.
Però soles por mania de gos, perquè també t'agradava ser el primer en saludar als invitats, i fer salts per donar la benvinguda.
Quan estiga al mar, recordarè que les oles del mar et feien por, peró que per jugar amb nosaltres, una vegada et vas llençar a l'aigua.
Recordare que vas aprende moltes paraules, i que vas viure un temps a Elx, i un temps a França, i qui sap on més...
I que poc et feia falta per ser feliç
I de que poc et queixaves
I que jo per ferte un poc més feliç, et deixava de tant en tant pujar al llit.
Però quan siga velleta, seguire pasejant pels parcs, igual
Caminare lenta i m'asseuré a vegades als bancs.
Paset a paset, recordare els teus gestos canins
i en podran veure somriure una mica por sota del nas.
No recordaré els calcetins trencats, però si, que despres de 10 hores soles a casa, saltaves d'alegria al veure'm arribar... i quan eres mes petitet inclús se t'escapava el pipi.
I si em pregunten que vol dir Tilo, diré que en la meua llengua vol dir "el més simpatic del món".
I quan no estigues, espere tindre un altre sofá, per a no notar el vuit, i un altra porta.
Però quan siga velleta, seguiré passejant pels parcs, igual.
Caminaré lenta i m'asseuré, a vegades als bancs.
Paset a paset, recordaré els teus gestos canins
i em podran veure somriure una mica per sota del nas.
Inspirat en la cançó "Criticarem les noves modes de pentinats" de Manel
Una presiosa historia de amor, dins d'una senzilla canço, que poc te que veure amb aquest escrit.
Val la pena escoltar-la.
Ana Magenta Enero 2016